Esquí de muntanya
Activitat esportiva, derivada de l'alpinisme o esports de muntanya, que consisteix en pujar parets verticals amb l'objectiu de la recerca de la dificultat. A Catalunya aquesta activitat està associada al moviment excursionista i es regula des de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.
Tècnica
La tècnica bàsica consisteix en la utilització de la corda per assegurar la progressió de l'escalador. Els escaladors s’agrupen per “cordades” o grup d'escaladors units per una o més cordes. Les cordades acostumen a ser de dues o tres persones. El primer escalador comença l'ascensió col·locant “punts d'assegurança” (o ancoratges) a la paret assegurat pels seus companys que hauran de retenir la corda en cas de caiguda per evitar que pugui estavellar-se contra el terra. Un cop finalitzada la longitud de la corda (habitualment entre 30 i 50 metres) el primer escalador es fixarà a la paret en diversos ancoratges ("reunió") i assegurarà la pujada dels companys retenint la corda d'aquests en cas de caiguda. Aquesta seqüència es realitzarà tantes vegades com sigui necessari fins arribar al final de la paret realitzant el que s’anomena una “via” o itinerari d'escalada.
La cordada també pot ser d'un sol escalador que realitzarà aleshores una “escalada en solitari”, activitat que es considera de major dificultat. La progressió es pot realitzar sobre roca, neu o gel.
En el cas de la roca la progressió normal es farà en “escalada lliure”, utilitzant per avançar els accidents naturals de la pròpia roca (“preses”). Per a l'escalada lliure s’utilitza habitualment un calçat específic molt adherent anomenat “peus de gat”. Molts escaladors fan servir també pols de magnesi (carbonat de magnesi) per a evitar la suor de les mans i millorar l'adherència.
Quan la dificultat en lliure és superior a les capacitats de l'escalador aquest pot recórrer a l'“escalada artificial”, utilitzant per a avançar la tracció directa sobre els punts d'assegurament. En aquest cas l'escalador pot utilitzar els “estreps”, unes escaletes de corda de 3 o 4 esglaons que s’aniran fent passar d'un ancoratge al següent per a facilitar la progressió.
En el cas de la progressió sobre neu i gel l'escalador haurà d'utilitzar material específic de progressió: els grampons i els piolets (piolet). Els grampons són un complement, provistos de punxes, que es fixen a les botes per a caminar sobre la neu i el gel. Els piolets són una espècie de pics per a tallar i aferrar-se a la neu i el gel, es porten a la mà i en escalada se n'acostumen a utilitzar dos, un a cada mà. L’escalador també pot utilitzar tècniques d'escalada artificial sobre gel, utilitzant aleshores caragols llargs que es poden caragolar directament sobre el gel.