La bicicleta de muntanya (en anglès, mountain bike, MTB) es el tipus de bicicleta dissenyada per a rutes per muntanya o camp a través. En català és habitual la denominació de "bicicleta tot terreny" o BTT, del francès: "Vélo Tout Terrain" (VTT). Es caracteritza per uns components (quadre, rodes, canvi...) més resistents als impactes del terreny i per estar proveïdes, en molts de casos, per un sistema de suspensió a la forquilla davantera (gairebé majoritari) i amortiguació al darrere. Els pneumàtics són de 26 polzades i una secció gran i amb molt gravat per absorbir les irregularitats del terreny i assegurar la tracció.

Manteniment

L'ús de la bicicleta de muntanya per recorreguts fora de carretera i naturals fa que siguin habituals petites actuacions i ajustos sobre la marxa. Per això resulta convenient portar recanvis i eines per poder reparar les avaries que es puguin produïr. És aconsellable disposar de:

  • Palanques per a desmuntar les cobertes de les rodes
  • Cambra d'aire de recanvi
  • Manxa
  • Joc de claus allen
  • Tornavís d'estrella i pla
  • Trencacadenes

Al mercat hi ha multieines que cobreixen la major part de necessitats en ruta.

Modalitats

Al mon de la bicicleta de muntanya de competició es consideren les especialitats següents:
Rally" o "Cross Country": Competicions per terreny ascendent i descendent. Es solen fer curses en circuits de menys de 10 km i vàries voltes. Tots els corredors surten simultàniament.

  • "Descens": Baixades individuals contrarellotge de dificultat força elevada. El corredor va molt protegit per la gran velocitat que s'agafa.
  • "Marató": Prova de rally de gran longitut, en general més de 80 km
  • "Freeride": Descens de llarga durada, de fins a més de 10 km. Les bicicletes tenen doble suspensió però són més lleugeres que les de descens.
  • "Dual slalom": Descens en paral·lel

Hi ha bicicletes especialitzades per a cadascuna de les diferents modalitats. A rally es fan servir bicicletes lleugeres i amb suspensions amb poc recorregut, fins al punt que moltes vegades no porten amortiguació al darrere. Les bicicletes de descens són molt pesades i reforçades, amb rodes molt gruixudes, suspensions de gran recorregut i amortidors al darrere.
El ciclisme de muntanya no només fa referència a la competició, sino també hi ha grups que organitzen rutes per conèixer territori i compartir experiències.